Notícia UNESCO: Article de Pep Martí Vallverdú 8
Donald Trump treu els Estats Units de la UNESCO
És el segon cop que els EUA abandonen l’organització després que Ronald Reagan fes el mateix els anys vuitanta.
S’esperava des de fa mesos, però la decisió no ha tingut per això menys impacte. L’Administració Trump ha anunciat que els Estats Units abandonen la Unesco. Un motiu –meitat veritat, meitat excusa- és la posició suposadament “antiisraeliana” de l’agència de les Nacions Unides. En realitat, la Unesco sempre s’ha mogut entre equilibris per no disgustar els grans estats i titllar-la de ser “antiisraeliana” és una acusació forçada. Però la decisió d’admetre Palestina com a membre de dret l’any 2011 va obrir una profunda escletxa entre Wash
ington i l’agència que dirigeix Irina Bokova. Washington va congelar bona part de les seves aportacions pressupostàries a l’agència.
Des d’aquell moment, es va intuir que la relació entre els EUA i l’organització no rutllava. I això era sota el govern de Barack Obama, en principi més compromès amb la multilateralitat internacional. L’elecció de Trump el novembre passat ja va ser una mala notícia per la Unesco. El juliol passat, l’agència va declarar patrimoni de la Humanitat la ciutat històrica d’Hebron, fet que va acabar d’irritar tant Israel com Washington.
Amb tot, Palestina és també una excusa. Els EUA fa anys que es queixen del cost de les seves aportacions econòmiques. Amb Trump a la Casa Blanca, el discurs dels EUA s’ha endurit en política exterior i es considera un luxe haver de finançar un ens com la Unesco, que des de Washington es veu superflu i amb un enorme pes burocràtic. Israel ja ha anunciat, per la seva banda, que seguirà les passes dels nord-americans.
El precedent de Reagan
És el segon cop que els EUA donen un cop de porta a la Unesco. Els anys vuitanta, l’aleshores president Reagan va fer el mateix, acusant l’organisme de ser proper als interessos de l’URSS. El Regne Unit, governat per l’arxiconservadora Margaret Thatcher, va fer costat a Reagan i la Unesco va patir una greu situació econòmica, perduts els fons que suposaven nord-americans i britànics. Van haver de passar anys fins que els Estats Units van retornar, el 2003.
Ara asseguren des de la secretaria d’Estat de Rex Tillerson que romandran com a observadors. Però el mal serà profund i és un indici dels vents que bufen en un panorama internacional, agitat per la crisi amb Corea del Nord i per la visió del món que traspua el nou president dels EUA. Un país que ja ha abandonat l’acord pel canvi climàtic i amenaça de denunciar el tractat nuclear amb l’Iran. Tot plegat, dibuixa horitzons d’intransigència en el mapa global.
