CICLE: “Espais de reflexió en BIOÈTICA”

CICLE: “Espais de reflexió en BIOÈTICA”

Reprenem el cicle de conferències sobre bioètica, que portem a terme en col·laboració amb la Fundació Víctor Grífols i Lucas. En aquests Espais de reflexió es debatrà sobre temes bioètics com la robòtica social, el millorament humà o l’ètica de la cura.

El calendari de conferències que hem programat pel 2022 és el següent:


23 de març: Ètica i Robots, a càrrec de  Miquel Domènech, professor de psicologia social de la UAB.

Arrancarem el cicle tot tractant la robòtica social: aspectes ètics i socials. El desenvolupament tecnològic dels darrers anys ens ha portat a viure escenaris que fins fa uns anys semblaven trets de la ciència-ficció. Com hem estat capaços de passar d’una robòtica industrial a la introducció de robots socials als hospitals, llars i residències? Què suposa aquest canvi de paradigma? I és que la innovació tecnològica planteja una forma d’entendre el món, que comporta nous reptes i problemes ètics.

Miquel Domènech ha estat guardonat amb una de les beques de la Fundació Víctor Grífols i Lucas pel seu estudi sobre les consideracions ètiques a tenir en compte en el disseny i ús de robots socials en hospitals infantils. És membre del European Association for the Study of Science and Technology (EASST) i del Barcelona Science and technology Studies Group (STS-b) de la UAB.


27 d’abril: Millora del cervell humà: Què podem i què volem millorar de les funcions cerebrals?

El neuròleg i expert en bioètica, Bernabé Robles del Olmo, ens convidarà a reflexionar sobre els límits de la millora del cervell amb la seva ponència.

Les societats del benestar, i el marc social competitiu imperant, fan que l’anomenada “millora cerebral” sigui objecte de desig en diferents camps (militar, acadèmic, industrial, gestió, etc.). Què hi ha de cert, ara per ara, sobre les possibilitats reals d’intensificar funcions cerebrals? Una hipotètica implantació d’aquestes tècniques o tractaments vindrà acompanyada de reptes ètics i socials que en proposem analitzar en aquesta conferència.

Bernabé Robles, neuròleg del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i professor de Bioètica i Neurologia a la Universitat de Vic, és autor de diferents publicacions sobre el cervell i la tecnologia, i és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya i del Comitè d’Ètica de la Universitat Politècnica de Catalunya.


18 de maig: Tòxics i contaminants ambientals: qüestions científiques, ètiques i culturals

Miquel Porta, epidemiòleg i catedràtic de Salut Pública, plantejarà les necessitats ètiques, socials i polítiques per millorar el benestar humà i planetari davant la crisi ambiental.

Els agents químics ambientals que habitualment contaminen nombroses poblacions de la Terra (compostos tòxics persistents, disruptors endocrins, metalls, residus plàstics i altres) són un exemple rellevant dels reptes ingents que tenim i, per tant, de l’abast de les necessitats ètiques, socials i polítiques que plantegen.

Així, cada dia solem respirar, menjar o beure substàncies la toxicitat de les quals és objecte de preocupació raonada en les societats més avançades. Informar-nos, pensar, organitzar-nos i actuar sobre les causes estructurals i proximals d’aquesta contaminació interna i externa amb ànim tranquil i constructiu és part de la tasca.


15 de juny: Ètica de la cura, a càrrec de Montserrat Busquets, professora titular jubilada d’Infermeria de la UB. Infermera, té un Màster en Bioètica i Dret, és llicenciada en antropologia social i cultural i doctora en sociologia. Ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional com a professora de l’Escola d’Infermeria de la UB. Ha treballat com a infermera assistencial a la Ciutat Sanitària Vall d’Hebron i com a professora de l’Escola Universitària d’Infermeria Prínceps d’Espanya de l’Institut Català de la Salut i de la UNED.

Tractarà el tema de l’ètica de la cura en una conferència on reivindicarà, més enllà del paper en l’àmbit de la salut, el seu valor social. Una de les característiques del món actual és la invisibilitat de la cura, tot i ser quelcom imprescindible pel manteniment de la vida. La vulnerabilitat i fragilitat intrínseca de l’ésser humà implica la necessitat de cures per la continuïtat de la vida, i alhora implica la consciència de la necessitat de tenir cura del medi on esdevé la vida.

L’ètica de la cura proposa un model relacional, inclusiu i contextual, que no es limita a la relació dual entre la persona que necessita cures i la que les dona, impregnant les organitzacions i polítiques institucionals per aconseguir una societat més justa.


13 de juliol: Xatbots: desafiaments ètics i dilemes de la cura. A càrrec d’Antoni Baena, professor i director del Màster Universitari en Salut Digital de la Universitat Oberta de Catalunya, que ens explicarà quines són les principals aplicacions dels xatbots en salut i quins conflictes ètics poden originar.

Potser no n’has estat conscient, però segurament ja has interactuat amb un xatbot, amb un assistent virtual al qual has donat i obtingut informació. Pot semblar una cosa nova, però no és així. Amb la pandèmia la IA ha experimentat un augment exponencial, sense temps per analitzar i resoldre els dilemes ètics que pot comportar l’ús generalitzat d’una tecnologia amb una capacitat fins ara única de l’ésser humà: la capacitat de prendre decisions.

Sembla evident que els xatbots augmenten l’eficiència de les intervencions en salut, redueixen costos i proporcionen una atenció personalitzada. Tot i això, el factor més important i limitant per a un xatbot no es troba en la qualitat de les dades que té, recull, processa o comparteix, sinó en si segueix o no un model ètic robust i transparent. En aquesta conferència analitzarem les possibilitats actuals de l’ús d’aquesta tecnologia, els dilemes ètics que pot generar el desplegament a gran escala i les possibles solucions.


5 d’octubre: “Sexe i gènere: la transsexualitat com a realitat”. A càrrec de Sabel Gabaldón, psiquiatre i doctor en filosofia.

El desenvolupament de la identitat de gènere és un procés complex, dinàmic i multifactorial, que involucra múltiples variables. En les persones menors, hem de pensar les experiències en relació amb el gènere com a posicions en constant evolució. No existeix una evolució lineal en la infància i en l’adolescència, ni si s’adquireix una consciencia de la transsexualitat a la mateixa edat, ni totes les ruptures de les normes de gènere en la infància i adolescència impliquen una vida adulta trans.

En les persones trans s’evidencia una relació entre el malestar experimentat i el rebuig social sofert amb la intenció que s’adeqüin a les normes de gènere vigents. Aquest aspecte no s’ha tingut en compte en la perspectiva mèdica, tractant-ho com una patologia a través del diagnòstic.

És imprescindible la transició des d’un model mèdic a una altre fonamentat en els drets del nen i de l’adolescent en el que els professionals de la salut assumeixin un rol d’acompanyament, però deixant de tenir la facultat de determinar les formes d’entendre i viure les identitats i expressions de gènere, les orientacions i pràctiques sexuals.

Des d’una aproximació ètica, Sabel Gabaldón planteja un enfocament despatologitzador de les persones trans i dels criteris ètics que han d’estar presents en la presa de decisions i en les respostes mèdiques.


9 de novembre: Vacunes i globalització. A càrrec d’Andreu Segura, coordinador del Grup de Treball d’Ètica i Salut Pública (SESPAS).

La vacunació és un tema que genera gran polèmica. Ho hem vist clarament arran de la pandèmia de Covid-19, per tractar-se d’una qüestió de salut pública on és de gran importància la col·laboració ciutadana per poder garantir la seva efectivitat. Atenint-nos a aquesta realitat, l’èxit de la vacunació no depèn exclusivament de les vacunes, també és fonamental disposar d’infraestructures sanitàries i socials que s’encarreguin de reforçar la confiança de la població.

El context de globalització en el qual vivim actualment magnifica els efectes que pot tenir una crisi epidemiològica i ens obliga a aprendre dels errors comesos en la gestió de la pandèmia, com a exemple més recent. Tanmateix, ens convida a reflexionar sobre si les vacunes es presenten com una solució a un problema o més aviat com a instrument i fins a quin punt la societat n’és responsable.

En aquesta xerrada Andreu Segura presentarà l’origen de les vacunes, la seva evolució i posarà en context algunes de les llums i ombres que les envolten, a través de l’anàlisi de les principals controvèrsies ètiques que susciten.

CONFIRMACIÓ ASSISTÈNCIA AQUÍ


14 de desembre:  Altruïsme i donació d’òrgans i teixits: cal revisarels conceptes?

A càrrec de Núria Terribas, jurista, especialitzada en l’àmbit de la bioètica i el biodret, directora de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.


Les conferències es celebraran a la nostra seu (Mallorca, 207, pral., Barcelona), a les 18:30 h.


Amics de la Unesco de Barcelona

Facebook
Twitter
YouTube
Instagram