Cicle de conferències sobre bioètica, que portem a terme en col·laboració amb la Fundació Víctor Grífols i Lucas. Totes les sessions es porten a terme a la seu d’AUB (carrer Mallorca 207, principal, de Barcelona) a les 18.30 h.
SESSIONS CELEBRADES 2023:
15 febrer: Socioaddiccions, addiccions comportamentals i grups de manipulació psicològica; què són i què representen, a càrrec de Josep Mª Jansà, metge epidemiòleg, expert en Grups de Manipulació Psicològica, membre de la Junta d’AIS. Les addiccions comportamentals, la dependència emocional i la manipulació psicològica, són tres entitats d’impacte psico-emocional que interfereixen la capacitat volitiva de les persones afectades sense l’ús o abús de substàncies. Si bé es tracta de trastorns diferenciats en el seu origen i els mecanismes que els provoquen, presenten signes i símptomes comuns que cal considerar en el diagnòstic i l’abordatge terapèutic.
L’associació d’Atenció i Investigació de Socioaddiccions (AIS)® defineix de manera diferenciada aquestes alteracions https://ais-info.org/ca/trastorns/:
Les addiccions comportamentals són trastorns de dependència o abús vinculats a persones i / o activitats diverses (no a substàncies químiques), que comporten una pèrdua de control per part de l’individu davant la conducta d’addicció. Són exemples d’addicció comportamental el joc patològic amb aposta, els problemes relacionats amb tecnologies (videojocs, entreteniment en línia, sexe, compres), la compra compulsiva o l’addicció al sexe.
La dependència emocional es defineix com un patró psicològic persistent de necessitats emocionals que s’intenten cobrir d’una forma desadaptativa amb relacions sentimentals cap a altres persones, fonamentalment en la relació de parella, encara que també pot donar-se cap a progenitors, fills o altres figures d’afecció.
Els problemes relacionats amb la manipulació psicològica són aquells provocats quan un grup (Grup de Manipulació Psicològica o Secta Coercitiva), una Banda Juvenil Violenta, o una persona (Manipulació Unipersonal), indueix de manera intencional a una altra a dependre gairebé o totalment d’ell / ella en relació a decisions vitals, inculcant en els seus seguidors la convicció que ell /a posseeix un talent especial, un do o uns coneixements superiors.
Aquesta sessió es centra en el tercer d’aquests àmbits, oferint una pinzellada sobre els elements essencials que caracteritzen els grups de manipulació psicològica i el seu funcionament.
29 de març: Racisme, medicina colonial i salut global, a càrrec de Rosauro Varo Cobos.
PODEU VEURE LA GRAVACIÓ DE LA SESSIÓ AQUÍ
El pediatre i investigador de l’ISGlobal, ens va parlar sobre a què ens referim quan parlem de violència estructural en el context de la colonització, la salut i la bioètica. La xerrada proposa contextualitzar i definir conceptes com “racisme” i “colonització” en relació amb els principis bàsics de la bioètica i l’ètica aplicada a la medicina, i, a continuació, oferir la visió dels professionals de la salut a Àfrica, tant per part dels expatriats com pels nacionals, respecte a la ideologia racista del colonialisme.
Es tracta el racisme com a fonament de l’expansió imperialista europea a l’Àfrica al segle XIX, i els efectes que ha tingut des d’aleshores en els sistemes de salut i recerca mèdica al continent. S’analitzen els impactes de les pràctiques colonials, els mecanismes opressors i els biaixos racistes en el desenvolupament de la recerca biomèdica.
26 d’abril: Voluntats anticipades, a càrrec de Núria Terribas Sala.
PODEU VEURE LA GRAVACIÓ AQUÍ
Núria Terribas és jurista, especialitzada en l’àmbit de la bioètica i el biodret. Amb una trajectòria de gairebé 30 anys en el camp de la bioètica, és Directora de la Fundació Víctor Grifols i Lucas i de la Càtedra de Bioètica de la Uvic-Ucc. Vicepresidenta del Comitè de Bioètica de Catalunya, membre del Consell Assessor de Salut i membre i assessora legal d’un bon nombre de comitès d’ètica d’institucions sanitàries del nostre país, així com també vocal de la Comissió de Garanties i Avaluació de Catalunya sobre la llei de l’eutanàsia.
A més, té una important producció científica com autora de nombrosos articles i capítols de monografies sobre bioètica i dret, i ha participat com a ponent en moltes activitats de bioètica de l’àmbit nacional i internacional des de 1992.
24 de maig: Salut, democràcia i llibertat, a càrrec d’Andreu Arenas, professor i expert en economia política. Analitzarà els comportaments de la ciutadania a l’hora d’haver de prioritzar entre el bé comú i el col·lectiu en la xerrada “Salut, democràcia i llibertat”.
La gestió de la pandèmia ens va portar a prendre a mesures que suposaven una renúncia o bé a la nostra salut, o a la nostra llibertat individual, o a la prosperitat econòmica, sent impossible una política que satisfés les tres a la vegada. Com ho van viure els ciutadans? Quines d’aquestes dimensions som més proclius a sacrificar davant d’una emergència i per què?
Andreu Arenas és professor lector d’Economia a la Universitat de Barcelona. És doctor en Economia per l’European University Institute i ha sigut investigador a la Universitat de Princeton i a la Universitat de Lovaina. La seva recerca es centra en l’estudi de l’economia política, així com de l’economia de l’educació i la mobilitat social.
21 de juny: Salut Mediambiental, Salut Planetària i Noves Tecnologies, a càrrec de Paula Sol Ventura i Felip Miralles.
PODEU VEURE LA GRAVACIÓ AQUÍ
En aquesta conferència Paula Sol Ventura i Felip Miralles destacaran la necessitat de tenir en compte la salut planetària com a part integral de la salut humana i el benestar global. Presentaran diversos factors ambientals que poden influir en la salut (qualitat de l’aire, l’aigua, els aliments…), així com els impactes de la degradació ambiental, el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat. Abordar aquests reptes permetrà garantir un futur sostenible i saludable per a les generacions presents i futures.
El potencial de les noves tecnologies per tractar els reptes ambientals, per tal de promoure un enfocament integral i sostenible cap a la salut i el benestar global, serà un altre aspecte analitzat pels ponents, subratllant la importància de la col·laboració entre diversos actors (professionals de la salut, científics i tecnòlegs), per a impulsar solucions innovadores que protegeixin la salut del planeta.
Paula Sol Ventura és Endocrinòloga Pediàtrica a l’Hospital HM Nens de Barcelona, investigadora a l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol i professora a la Universitat Oberta de Catalunya.
Felip Miralles és Director de Tecnologies de Salut del centre tecnològic Eurecat i coorganitzador i líder científic de l’XPatient Barcelona Congress.
25 d’octubre: Salut mental en joves i adolescents, a càrrec de Marta Pardo, psiquiatra de l’Hospital Sant Joan de Déu.
PODEU VEURE LA GRAVACIÓ AQUÍ
Bona part dels problemes de salut mental tenen lloc per primera vegada abans dels 26 anys. De fet, la meitat dels trastorns mentals s’inicien abans dels 14 anys. Marta Pardo ens explicarà com en l’adolescència, aquest període de maduració cerebral esdevé també un període de vulnerabilitat i susceptibilitat a factors de risc que poden interferir negativament (traumes i esdeveniments adversos, estrès sostingut, consum de drogues…) i contribuir al desenvolupament de patologies o problemes de salut mental.
La crisi sanitària per la COVID-19 ha estat, sens dubte, un dels esdeveniments adversos que ha impactat en el deteriorament de la salut mental en el món, i amb una afectació molt més notable en la població infantil i juvenil, incrementant-se la demanda d’ajuda durant el 2021 en un 50,9%.
Per aquest motiu cal posar el focus en la resiliència, i dissenyar accions preventives i de promoció del benestar emocional en la població adolescent per tal de dotar-los d’eines per afrontar els reptes i desafiaments amb els quals s’enfronten.
22 de novembre: La reproducció humana. Passat, Present i Futur, a càrrec de Montse Boada, directora de Laboratoris de Tractament de Reproducció Assistida de Dexeus Dona.
PODEU VEURE LA GRAVACIÓ DE LA SESSIÓ AQUÍ
Explicarà en què consisteix la reproducció assistida, quines són les seves possibilitats i quins aspectes ètics cal tenir en compte per a garantir-ne un bon ús en el present, però també en el futur.
La reproducció assistida, que va aparèixer com una opció per resoldre problemes d’esterilitat i ajudar a les parelles amb dificultats per a tenir fills, actualment té moltes altres aplicacions: facilitar la reproducció de persones sense parella o parelles d’un mateix sexe, donar opció a preservar gàmetes o embrions per a posposar la fertilitat a edats més avançades, evitar problemes genètics en la descendència, etc.
La pràctica d’aquesta tècnica està experimentant un increment important en els darrers anys. Les raons d’aquest augment no són únicament mediques sinó que hi ha un gran component social. L’endarreriment de la maternitat així com els diferents models de família en són la causa principal. Definir com volem que sigui la reproducció del futur serà un dels reptes que haurem d’afrontar com a societat.
